Què és l’estrès?

La resposta d’estrès és un mecanisme fisiològic necessari per a que el nostre organisme funcioni correctament i amb un rendiment màxim necessari per a que el nostre organisme funcioni correctament i amb un rendiment màxim davant a situacions adverses o desestabilitzadores. Pel contrari, quan aquesta resposta és excessiva i prolongada, l’estrès condueix a estats de fatiga i esgotament tant físics com mentals. En aquestes condicions, l’estrès pot causar o agreujar malalties.

L’estrès i l’estat d’ànim influeixen en el desenvolupament d’infeccions

En els últims anys, investigacions realitzades en animals de laboratori i en humans han començat a demostrar el paper de variables psicològiques en el desenvolupament de malalties infeccioses, entre elles la grip. L’àrea de la ciència que investiga aquests aspectes es denomina psicoendoneuroinmunologia i es basa en la estreta relació que existeix entre els factors psicològics i emocionals, les hormones, el sistema nerviós i el sistema immunitari [1]. Per exemple, en un estudi realitzat a la Universitat de Pittsburg, es va analitzar a 327 persones voluntàries sanes d’edats entre 18 i 54 anys que van acceptar ser inoculades amb un virus de refredat (rhinovirus) en forma de gotes nasals. Els investigadors van comprovar en laboratori el desenvolupament o no d’infecció, i, a la vegada, van realitzar qüestionaris sobre la tendència de cada participant durant la seva vida diària a experimentar emocions positives (alegria, satisfacció, i relaxació) o emocions negatives (hostilitat, ansietat i depressió). Les emocions positives van resultar ser un factor de protecció davant a la infecció pel virus [2]. En un estudi molt similar a l’anterior es va trobar que les persones que patien major estrès psicològic eren les més vulnerables a la infecció per un virus de grip (influenza A) inoculat experimentalment [3].

L’estrès psicològic influeix sobre la resposta immunitària a les vacunes

Nombrosos estudis demostren que les persones amb tendència a estats d’ànim negatius i/o amb elevada percepció d’estrès psicològic davant situacions difícils (per exemple, persones amb malalties cròniques o que cuiden de familiars amb malalties cròniques) responen amb menor eficiència (amb un menor títol d’anticossos) a les vacunes antigripals [4-6]. Aquest tipus de fenomen s’ha descrit tant en homes com en dones i ha estat observat tant en persones ancianes com en estudiants joves.

La reducció de l’estrès millora la resposta immunitària

Un número creixent d’investigacions clíniques estan demostrant que programes de reducció de l’estrès basats en tècniques de meditació, ioga i d’altres pràctiques similars que indueixen la resposta de relaxació a través del cultiu de l’atenció conscient, tenen com conseqüència una millora de la resposta immunitària. Por exemple, un equip de la Universitat de Wisconsin va analitzar la resposta immunitària després d’administrar una vacuna antigripal a un grup de persones sanes després d’assistir a un programa de reducció de l’estrès basat en tècniques de meditació. Els resultats es van comparar amb els d’un grup control que no va assistir al mateix programa. Les conclusions de l’estudi van ser sorprenents: el grup que va assistir al programa de reducció de l’estrès va presentar canvis significatius e la activitat de zones cerebrals relacionades amb estats d’ànim positius i una millor resposta immunitària a la vacuna [7]. De forma similar, un estudi recent va demostrar que un programa de 5 dies d’entrenament en tècniques de meditació va provocar una disminució de la resposta hormonal (producció de cortisol) davant a una proba d’estrès mental i un augment a la resposta immunitaria [8]. Recentment, es va comprovar en un estudi clínic realitzat a la Universidad de California Los Angeles que un programa de reducció de l’estrès basat en tècniques de meditació (mindfulness) va provocar una disminució en la caiguda de les defenses immunitàries (linfocitos CD4+) en adults infectats amb virus de sida (HIV-1) [9].

Consells per a l’hivern

En resum, resulta clar que la nostra manera de percebre les situacions d’estrès tenen un impacte sobre la nostra salut. La bona notícia és que tenim una capacitat innata d’influenciar positivament al nostre organisme a través de pràctiques que permetin reduir la resposta de relaxació amb més freqüència a la nostra vida diària (la definició de resposta de relaxació i un exercici senzill per a practicar-la poden trobar-la en aquesta mateixa secció a l’article “Estrès i Salut” del 26-06-09).

La pràctica de tècniques de reducció de l’estrès (meditació, ioga, entre d’altres) y el cultiu d’emocions positives (alegria, generositat, por exemple), a més de millorar la nostra qualitat de vida, poden ajudar al nostre organisme a respondre millor davant a les infeccions respiratòries i les grips, tan freqüents a èpoques de fred. Per a les persones que reben vacunes, aquest tipus de pràctiques poden afavorir que la vacunació resulti més efectiva.

1. Ray O. (2004) The revolutionary health science of psychoendoneuroimmunology: a new paradigm for understanding health and treating illness. Ann N Y Acad Sci. 1032:35-51.
2. Doyle WJ, Gentile DA, Cohen S. 2006 Emotional style, nasal cytokines, and illness expression after experimental rhinovirus exposure. Brain Behav Immun. 2006 Mar;20(2):175-81
3. Cohen S, Doyle WJ, Skoner DP. 1999 Psychological stress, cytokine production, and severity of upper respiratory illness. Psychosom Med. 61(2):175-80
4. Gallagher S, Phillips AC, Drayson MT, Carroll D. 2009 Caregiving for children with developmental disabilities is associated with a poor antibody response to influenza vaccination. Psychosom Med. 71(3):341-4. 
5. Phillips AC, Carroll D, Burns VE, Ring C, Macleod J, Drayson M. 2006 Bereavement and marriage are associated with antibody response to influenza vaccination in the elderly. Brain Behav Immun. 20(3):279-89.
6. Rosenkranz MA, Jackson DC, Dalton KM, Dolski I, Ryff CD, Singer BH, Muller D, Kalin NH, Davidson RJ. 2003 Affective style and in vivo immune response:neurobehavioral mechanisms. Proc Natl Acad Sci U S A. 100(19):11148-52.
7. Davidson RJ, Kabat-Zinn J, Schumacher J, Rosenkranz M, Muller D, Santorelli SF, Urbanowski F, Harrington A, Bonus K, Sheridan JF. 2003 Alterations in brain and immune function produced by mindfulness meditation. Psychosom Med. 65(4):564-70
8. Tang YY, Ma Y, Wang J, Fan Y, Feng S, Lu Q, Yu Q, Sui D, Rothbart MK, Fan M, Posner MI. 2007 Short-term meditation training improves attention and self-regulation.Proc Natl Acad Sci U S A. 104(43):17152-6.
9. Creswell JD, Myers HF, Cole SW, Irwin MR. 2009 Mindfulness meditation training effects on CD4+ T lymphocytes in HIV-1 infected adults: a small randomized controlled trial. Brain Behav Immun. 23(2):184-8.