A partir dels anys 1970 apareixen en nombre creixent els resultats de treballs que avaluen l’eficàcia d’ intervencions psicològiques basades en l’aplicació dels principis de la Teoria de l’Aprenentatge, que estudia i descriu la conducta com la resposta de l’organisme a un estímul determinat.

Pel Conductisme, que és l’aplicació a la clínica d’aquesta teoria,  els símptomes d’una malaltia s’entenen com una conducta alterada i l’objectiu del tractament psicològic consisteix en canviar aquesta relació entre estímul i resposta, modificant l’ambient i/o canviant la conducta (per eliminació, modulació o instauració d’una nova conducta, que s’aprèn i es practica durant el tractament psicològic).

La Teràpia de Conducta es desenvolupa doncs a partir de l’estudi científic de la conducta humana. Els seus precedents són els treballs de Paulov: amb els seus experiments demostra que l’associació repetida d’un estímul a un comportament particular (o resposta) constitueix un dels principis bàsics en l’Adquisició de conductes, també en la seva Extinció (o desaparició) i en la seva Generalització (que es produeixi i manifesti la conducta sense necessitat de que s’associï a l’estímul, i en altres situacions diferents a l’experimental).

Els principis bàsics de la Teràpia de Conducta són quatre:

1. Totes les conductes s’aprenen i es mantenen de la mateixa manera; així, el mateixos procediments que afecten i alteren a les conductes normals són útils per modificar les conductes inadaptades.
2. L’ambient, l’entorn en que es manifesta una conducta, té una influència important en l’aprenentatge i manteniment de totes les conductes: la intervenció sobre l’ambient pot modificar conductes desadaptades.
3. L’objectiu del tractament psicològic és la conducta alterada o desadaptada. Cal identificar-la bé i analitzar la relació que té amb condicions precipitadores (que a vegades són el mateix trastorn)  i conèixer bé les conseqüències que se’n deriven, per tal d’establir bé els objectius.
4. Els plantejaments i procediments de la Teràpia de Conducta es fonamenten en el mètode científic: el tractament es defineix com un procediment específic que consisteix en:
• a) definició clara i concreta del problema,
  
• b) aplicació d’unes tècniques determinades i seleccionades segons el problema a tractar i l’objectiu a aconseguir,
  
• c) establiment i aplicació d’una seqüència particular en l’aplicació d’aquestes tècniques i estratègies,
  
• d) avaluació de tot el procediment i expressió de resultats en termes comprensibles i quantitatius,
  
• e) possibilitat de repetició exacta del procediment i comparació dels resultats.
  

Evolució i noves formulacions teòriques:

A partir dels anys 70 es coneixen els treballs de Bandura que deriven de l’aplicació de la Teoria de l’Aprenentatge a un medi social:  postula que en la relació entre la conducta i l’ambient també hi intervenen  els “processos cognitius” que actuen com a mediadors o modificadors d’aquesta conducta.

Els Processos Cognitius són les conductes no observables, que poden ser de dos tipus:

• reaccions fisiològiques (per exemple: batecs cardíacs, freqüència respiratòria, tensió muscular, visió emboirada, fatiga no explicable pel nivell d’activitat...)

• pensaments: les decisions més o menys deliberades que pren la persona sobre quin valor o significat donar a l’estímul (per exemple: mirem al rellotge quina hora és i expressem: és tard!; comença a ploure i diem: quin rotllo!, alguna cosa ens surt malament i diem: ho he de tornar a intentar i millorar!).

D’aquests models teòrics es deriva la Teoria Cognitiva, desenvolupada per AT Beck, i aplicada inicialment al tractament psicològic de la depressió.

La Teoria Cognitiva postula que la conducta i les seves conseqüències està determinada per la manera com la persona entén, interpreta i estructura el món basant-se en actituds i supòsits propis que ha anat desenvolupant a partir de les seves experiències i aprenentatges anteriors. Aquests procés d’avaluació és universal, el realitzem totes les persones, però el significat finalment atribuït a cada condició ambiental o experiència és particular de cada individu.  El resultat d’aquesta avaluació s’expressa en forma d’etiquetes, valoracions o definicions molt concretes que incorporem al nostre llenguatge intern, o discurs particular que mantenim constantment amb nosaltres mateixos i en el que describim el que veiem, el que sentim, el que ens està passant, el que fan els altres.... La repetició continuada d’aquestes valoracions en el discurs intern pot arribar a activar determinades emocions i sentiments, que al seu temps influiran i condicionaran com la persona segueix avaluant i etiquetant i determinaran el què i com  decideix fer la persona per enfrontar-se al món en general i a experiències concretes i quotidianes, en particular (per exemple: si cada cop que ens trobem amb una dificultat, de manera automàtica, pensem: “no n’aprendre mai”, “tot ho faig malament”... és més probable que ens sentim desanimats; si pel contrari, ens diem: “és més difícil del que havia previst”, “necessitaré una mica més de temps per resoldre-ho”, és més probable que ens sentim amb energia per continuar afrontant la dificultat).

La Teràpia Cognitiva és el procediment per a identificar i modificar aquets “processos cognitius” amb l’objectiu de modificar les seves repercussions sobre les conductes i sobre les emocions. La modificació té sentit clínic quan els pensaments, les conductes o les emocions són disfuncionals i reflecteixen la presència d’un trastorn mental o quan dificulten l’adaptació de la persona als requeriments de la seva vida diària afectiva, relacional, intel.lectual. La teràpia Cognitiva disposa i aplica tècniques i procediments específics i també fa servir les tècniques i els procediments propis de la Teràpia de Conducta; per tant es parla indistintament de teràpia Cognitiva o Teràpia Cognitivoconductual.

Evidència d’eficàcia pels tractaments psicològics

En els últims anys es publiquen molts treballs de recerca que es dediquen a estudiar i avaluar la utilitat dels tractaments psicològics específics per a  problemes psicològics o trastorns mentals concrets. Els que segueixen i compleixen unes condicions rigoroses i criteris metodològics estrictes, i que han demostrat eficàcia i especificitat (vol dir que s’ha aconseguit l’objectiu terapèutic proposat i que el tractament aplicat no val per a qualsevol trastorn sinó per aquell específic que s’està tractant i avaluant) s’anomenen Psicoteràpies amb Suport Empíric.

Quan es parla de teràpia psicològica no es fa referència a un concepte únic. Com hem comentat, hi ha diferents models o escoles de psicoteràpia i cada una d’elles entén els problemes psicològics i els tracta de manera diferent. No tots els tipus de tractament psicològic disposen del mateix grau d’evidència científica sobre la seva utilitat, i no tots els tractaments psicològics són eficaços.  I no tots els problemes psicològics o trastorns mentals tenen un tractament que s’hagi demostrat útil. Cal clarificar que quan utilitzem la paraula “tractament” volem referir-nos a un procés d’intervenció (en aquest cas amb tècniques psicològiques) dirigit a modificar una condició patològica o desadaptada i millorar l’estat de la persona que la pateix. Una altra cosa, és el suport, l’aconsellament, l’acompanyament, el parlar.... que pot tenir la seva utilitat però que en absolut són un tractament psicològic. En els últims anys es formulen i s’apliquen noves tècniques i procediments, desenvolupats com a alternatives als models ja coneguts, i que es denominen “psicoteràpies de tercera generació” o “tercera onada de psicoteràpies”. És interessant que els professionals els coneguem, però els pacients que els poden rebre han de saber que de moment no compleixen criteris ni requisits per a ser considerades teràpies amb suport empíric, i no es poden oferir com a tractament únic i específic, perquè no funcionen així.

En definitiva, els tractaments en que s’aplica la Teràpia Cognitivoconductual, a diferència de altres teràpies derivades d’altres models teòrics,  disposen d’àmpli suport empíric i s’ha demostrat la seva eficàcia i eficiència per a un ampli nombre de trastorns, però no per a tots (Trastorns per Ansietat i Fòbies Específiques, Trastorn Obsessiu-Compulsiu, Trastorns Depressius, algunes manifestacions del Trastorn Bipolar i dels Trastorns Psicòtics, Trastorns de la Conducta Alimentària, Disfuncions Sexuals, alguns Ttrastorns de la Personalitat...).

• Butler AC, Chapman JE, Forman EM, Beck AT. The empirical status of cognitive-behavioral therapy: a review of meta-analyses. Clinical Psychology Review 2006; 26: 17-31.
• Chambless, D.L. i Ollendich, T.H. (2001). Empirically Supported Psychological Interventions: Controversies and Evidence. Annual Review of Psychology, 52, 685-716.
• Friedman ES, Thase ME, Wright. Cognitive and Behavioral Therapies. (En): Tasman A, Kay J, Lieberman A, i col (ed). Psychiatry; Third Edition.(2008) John Wiley & Sons.
• Nathan APE and Gorman JM (Ed): A guide to treatments that work. Oxford University Press, 2002, 2nd edition.
• Roth AD, Fonagy P. What Works for Whom? A Critical Review of Psychoatherapy Research. New York, 1996. Guilford Press.
• Ost LG. Efficacy of the third wave of behavioral therapies: a systematic review and meta-analysis Behav Res Ther. 2008 Mar;46(3):296-321.