Acciones de Documento
Gens que decideixen l’aparició de metàstasis cerebrals
La recerca del doctor Massagué s’ha centrat en identificar gens que determinin si la pacient te més probabilitats de desenvolupar metàstasis en algun òrgan concret. En estudis anteriors, el mateix equip del doctor Massagué ja va identificar gens que facilitaven que cèl•lules de càncer de mama envaïssin el pulmó i els ossos.
En aquest estudi, l’equip del doctor Massagué ha aconseguit identificar quatre gens que faciliten que les cèl•lules malignes envaeixin el cervell. Els noms d’aquests gens són: COX2, EGFR, el lligand HBEGF i ST6GALVAC5.
Importància de cadascun d’aquests gens
COX2 y EGFR ja havien estat relacionats amb el desenvolupament de metàstasis pulmonars, però no amb l’aparició de metàstasis òssies ni tampoc hepàtiques. D’alguna manera, sembla que l’activació d’aquestes dues vies és necessària per facilitar el desenvolupament de metàstasis en el cervell i en el pulmó.
L’alteració de l’activitat de ST6GALVAC5 sembla més necessària per a la invasió cerebral. És una molècula que permet que les cèl•lules del càncer de mama s’uneixin, s’aferrin a la membrana de les petites artèries que creuen el cervell, en sortir de la circulació sanguínia, per tal, després, d’envair-lo. Com ho fa? Doncs modificant la composició de la superfície de les cèl•lules per fer-les més adherents.
Els estudis realitzats amb cèl•lules en el laboratori i amb ratolins immunodeprimits van demostrar que aquests gens són molt importants per al desenvolupament de metàstasis cerebrals, i que modificar els gens hiperactivats, concretament ST6GALVAC5, pot canviar la tendència d’aquestes cèl•lules tot reduint el nombre de metàstasis cerebrals que presenten els animals de l’estudi.
En el futur, tenir fàrmacs que influeixin en los gens que controlen tots aquests passos crucials en el desenvolupament de metàstasis pot ser eficaç per a la curació del càncer de mama.
Bibliografia:
Paula D. Bos, Xiang H.-F. Zhang, Cristina Nadal et al. Genes that mediate breast cancer metastasis to the brain. Nature 2009; May 6. Doi: 10.1038/nature 08021.
