L’ús de contraceptius hormonals i la malaltia coronària
Una revisió publicada aquest any contraria l’avaluació inicial de que el tractament amb hormones femenines –bé com substitutiu després de la menopausa o com contraceptiu oral- disminueix el risc d’infermetats cardiovasculars.
La observació clínica de la menor incidència d’angina i infart en dones joves comparades amb homes i l’augment d’episodis cardiovasculars després de la menopausa va suggerir la presència d’un possible efecte protector de les hormones femenines– estrogen i progestina - com responsable per aquest fenomen. Estudis que van demostrar un major risc de cardiopatia isquèmica en dones joves amb deficiència d’estrògens o cicles menstruals irregulars va ajudar a corroborar la hipòtesi d’una acció protectora de les hormones femenines.
Es va suposar que el tractament hormonal podria oferir el mateix benefici observat amb l’hormona endògena (produïda per l’organisme), però segons les dades de la associació americana Women's Health Initiative, hi ha un increment en el rics cardiovascular en dones sota tractament hormonal amb contraceptius orals.
Després de la revisió de diferents estudis sobre l’efecte de les diferents formulacions de contraceptius es va conclure que hi ha un augment del risc d’infart relacionat amb el tractament amb contraceptius orals de primera i segona generació i que l’ús de contraceptius de tercera generació no està associat a un major risc cardiovascular, però si s’associa a un increment del risc de trombosi venosa inclús causant problemes com l’embòlia pulmonar.
Són necessaris nous estudis per tal d’esbrinar els efectes dels contraceptius de quarta generació, que presenten una disminució significant en la dosi d’estrogen i progestina i els efectes de l’administració hormonal per via dèrmica o vaginal.
L’orientació actual indica la valoració de factores de risc cardiovascular abans d’iniciar un tractament amb contraceptius. No es recomana el tractament amb contraceptius orals en dones amb hipertensió no controlada, que presentin LDL colesterol > 160 mg/dl, amb un índex de massa corporal> 30 kg/m2, diabètiques majors de 35 anys o que fumin.
Bibliografia:
Shufelt CL, Bairey Merz CN: Contraceptive Hormone Use and Cardiovascular Disease. J Am Coll Cardiol, 2009; 53:221-231