Ressonància magnètica en pacients portadors de pròtesis coronàries
La ressonància magnètica és una tècnica de diagnosi per imatge molt utilitzada per a la detecció de múltiples malalties. La prova consisteix a col•locar el pacient en el centre de un camp magnètic molt intens generat per un gran imant. L’atracció magnètica generada provoca una sèrie de canvis en l’organisme que són captats per un ordinador que, al seu torn, els interpreta i tradueix en imatges d’alta precisió.
Aquesta prova pot estar contraindicada per a alguns pacients –per exemple, els qui presenten implants o pròtesis metàl•liques- ja que el camp magnètic atreu objectes metàl•lics, i els desplaça en direcció a l’imant.
L’implant de pròtesis coronàries metàl•liques és un tractament habitual en pacients amb angina de pit o infart. Malgrat que les pròtesis coronàries d’última generació són poc ferromagnètics, hi ha la preocupació que la realització d’una ressonància magnètica pugui causar desplaçament de la pròtesis, la qual cosa augmenta el risc de trombosi (formació de coàguls dintre de la pròtesis).
S’han fet múltiples estudis per valorar la seguretat de practicar una ressonància en pacients portadors de pròtesis coronàries. Recentment un grup de metges turcs ha publicat un estudi en el qual es van incloure 43 pacients portadors de pròtesis coronàries a qui els va caldre una ressonància magnètica diagnòstica. La ressonància va ser realitzada precoçment (en les dues primeres setmanes després de l’implant de la pròtesis) en 17 pacients, i de manera tardana en els altres.
Els individus van ser controlats durant tres anys. Durant aquest període no es va fer objectiva cap complicació, com ara una trombosi aguda de la pròtesis. Durant el seguiment, també es van diagnosticar noves lesions coronàries i altres alteracions en alguns dels pacients que havien necessitat una ressonància -tant precoç com tardana- però en la mateixa proporció. Aquestes, a més, no semblava que estiguessin relacionades amb la prova de ressonància.
L’estudi confirma els resultats de recerques prèvies en les quals tampoc es van trobar complicacions importants amb la pràctica d’una ressonància magnètica en pacients amb pròtesis coronàries metàl•liques.
Bibliografia:
Kaya M G, Okyay K, Yazici H, Sen N, Tavil Y, Turkoglu S; Timurkaynak T, Ozdemir M, Cemri M, Yalcin R, Cengel A: Long-term clinical effects of magnetic resonance imaging in patients with coronary artery stent implantation. Coron Artery Dis. 2009, Mar; 20(2): 138-142.