Acciones de Documento
Agomelatina, un nou antidepressiu
El tractament actual de la depressió tenen com a mínim dues limitacions: 1) no aconsegueix curar del tot a un percentatge relativament alt de pacients i, 2) alguns dels tractament farmacològics prescrits produeixen amb freqüència efectes secundaris molests (que no greus). En base a aquests dos fets, l’arribada de noves alternatives terapèutiques que poden millorar aquesta situació, des del punt de vista mèdic, és molt ben rebuda.
Des d’octubre del present any, metges i pacients disposem d’un nou fàrmac antidepressiu. Es tracta de l’aglomelatina (comercialitzada amb el nom de Valdoxan).
Com actua l’agomelatina?
Probablement hi ha dos aspectes rellevants en el seu mecanisme d’acció:
- Per una banda, augmenta els nivells de noradrenalina i dopamina en determinades àrees del cervell. Aquestes àrees del cervell són essencialment les àrees frontals (front i zona de la templa), les quals diversos estudis han suggerit que podrien tenir un paper rellevant en la manifestació i control de les emocions. Aquest mecanisme d’acció del bupropion, altre antidepressiu ja disponible.
- Per una altra, la agomelatina estimula l’alliberació de melatonina. La melatonina és una hormona que amb freqüència es troba disminuïda en els pacients afectes de depressió greu. Es desconeix a que es degut aquesta alteració de la melatonina en alguns pacients depressius. S’ha de destacar aquí que, en absolut, hi ha constància de que les alteracions en la melatonina siguin la causa de la depressió; de fet, els estudis que han intentat curar la depressió mitjançat l’administració de melatonina, en general, no han mostrat resultats satisfactoris.
- La agomelatina no modifica els nivells de serotonina en el cervell.
Té efectes secundaris?
En els estudis realitzats fins a l’actualitat l’agomelatina ha estat un fàrmac mot ben tolerat. Una altre característica important d’aquest nou fàrmac és que no sol provocar augment de pes. Els seus efectes secundaris més freqüents son marejos i nàusees. Ambdós efectes solen desaparèixer als pocs dies.
Aproximadament un 1% de les persones que prenen agomelatina, a l’igual que succeeix amb la resta d’antidepressius, s’observa un augment de les transaminases en sang. Que sapiguem, aquest fet no té rellevància clínica.
Quina és la seva eficàcia?
En base als estudis realitzats, agomelatina és un molt antidepressiu, amb una eficàcia similar o superior als antidepressius més prescrits. El seu efecte antidepressiu, com succeeix amb la resta d’antidepressius, es comença a observar després de 3 o 4 setmanes de tractament. En ocasions, ja en els primers dies de tractament es pot observar una milloria en els símptomes d’ansietat i/o insomni associats a l’episodi depressiu.
No obstant, crec que és important matisar aquí que en aspectes relacionats amb la eficàcia, els resultats que s’obtenen en els estudis freqüentment són molt diferents als resultats que posteriorment s’aprecien a la pràctica clínica. Per tant, la meva opinió personal és que és necessari esperar a que hi hagi una amplia experiència clínica abans d’emetre un judici contundent respecte a l’eficàcia d’un nou fàrmac antidepressiu, en aquest cas agomelatina.
En aquesta web i en el fòrum de Depressió s’han insistit molt en la utilitat de diversos antidepressius en els trastorns d’ansietat. Pel moment, no disposem d’informació suficient respecte a la possible eficàcia de l’agomelatina en els trastorns ja dits. Per tant, d’entrada, agomelatina no és un fàrmac indicat pel tractament de malalties tipus trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn obsessiu compulsiu, crisis de pànic o agorafòbia.
Bibliografia:
- Dubovsky SL, Warren C. Agomelatine, a melatonin agonist with antidepressant properties. Expert Opin Investig Drugs 2009;18:1533-1540.
- Kennedy SH. Agomelatine: efficacy at each phase of antidepressant treatment. CNS Drugs 2009;23 Suppl 2:41-47.
