Acciones de Documento
Nova hipòtesi sobre les causes de la depressió
Durant vàries dècades s’ha pensat que la causa més probable de les depressions era la existència d’un dèficit de neurotransmissors al cervell. Els neurotransmissors són les molècules que utilitza el cos per a que les neurones es comuniquin entre elles. Dos neurotransmissors, la serotonina i la noradrenalina, han estat els que amb més freqüència han estat associats amb la malaltia depressiva. Més recentment, a un tercer neurotransmissor, la dopamina, també se li ha atribuït aquest paper.
No obstant, diverses troballes suggereixen que no es possible explicar la causa de la depressió mitjançant, exclusivament, aquesta hipòtesi, coneguda habitualment amb el nom d’hipòtesi de la depleció monoaminèrgica. Les observacions que justifiquen que hagi estat necessari replantejar aquesta hipòtesi:
- En individus sans no és possible induir una depressió forçant una reducció dels nivells de neurotransmissors.
- Els pacients que estan deprimits i que no estan rebent tractament antidepressiu no empitjoren al provocar-los una reducció forçada de neurotransmissors.
- L’augment brusc dels nivells de neurotransmissors no millora els símptomes depressius.
A l’actualitat la principal hipòtesi per a explicar la causa de les depressions és la denominada hipòtesi neurotròfica de la depressió:
- La depressió i, en particular els casos associats a estrès, podria estar afavorida pel dany o mort de neurones situades en una zona del cervell denominada hipocamp o per la reducció a la capacitat de regenerar-se del mateix. En aquest punt és necessari recordar que , a diferència del que sempre s’havia pensat, des de fa uns anys sabem que a certes zones del cervell les neurones si poden crear-se de nou (per exemple, a l’hipocamp).
- L’estrès augmenta la quantitat d’hormones corticoidees a la sang i en el cervell. Probablement, la presència mantinguda (no puntual) de quantitats elevades d’hormones corticoidees al cervell, seria una de les principals causes de la lesió de les neurones de l’hipocamp.
- Dita lesió i reducció de noves neurones a l’hipocamp, es deuria a un mal funcionament d’unes proteïnes (factors neurotròfics) encarregats de facilitar el correcte funcionament i regeneració de les neurones.
- Els tractaments antidepressius aconsegueixen augmentar la producció d’aquests factors neurotròfics a les neurones de l’hipocamp i, en conseqüència, permeten revertir les lesions existents en aquesta àrea del cervell.
Bibliografia:
- Ehninger D, Kempermann G. Neurogenesis in the adult hippocampus. Cell Tissue Res 2008;331:243-250.
- Hercher C, Turecki G, Mechawar N. Through the looking glass: Examining neuroanatomical evidence for cellular alterations in major depression. J Psychiatr Res 2009 Feb 20. [Epub ahead of print]
- Racagni G, Popoli M. Cellular and molecular mechanisms in the long-term action of antidepressants. Dialogues Clin Neurosci 2008;10:385-400.
- Ruhé HG, Mason NS, Schene AH. Mood is indirectly related to serotonin, norepinephrine and dopamine levels in humans: a meta-analysis of monoamine depletion studies. Mol Psychiatry 2007;12:331-359.
