Tirosina i triptòfan en el tractament de la depressió
Vaig a intentar aclarir un malentès molt estès. La idea errònia és que “la tirosina i el triptòfan són productes amb efecte antidepressiu”.
En quines idees certes es basa aquest malentès:
- Els neurotransmissors són les molècules que utilitza el cos per a que les cèl•lules nervioses (neurones) es comuniquin entre elles. Noradrenalina, dopamina i serotonina són alguns d’aquests neurotransmissors.
- Els productes químics que aconsegueixen que hi hagi més quantitat de dopamina, noradrenalina i/o serotonina dins de les neurones o en els punts d’unió de neurones (Sinapsis) tenen efecte antidepressiu.
- El cos fabrica serotonina a partir del triptòfan que s’ingereix amb els aliments.
- El cos fabrica noradrenalina i dopamina a partir de la tirosina que s’ingereix amb els aliments.
Fins aquí tot correcte. Però a partir d’aquí es fa una deducció errònia: Si ingerim quantitats extres de tirosina i de triptòfan tindrem més quantitat de serotonina, de noradrenalina i de dopamina i, al augmentar la quantitat d’aquests neurotransmissors, millorarà la depressió.
¿Per què és una deducció errònia?
- Que sapiguem a la depressió no hi ha nivells baixos de neurotransmissors a la sang. Potser, encara que no se sàpiga amb seguretat, faltarien neurotransmissors dins de les neurones.
- El cos disposa de diferents mecanismes pels que quan augmenten diverses substàncies a la sang, no hi hagi una repercussió directa sobre els diversos òrgans del cos (i, en particular, del cervell). Respecta a això, els estudis realitzats fins el moment suggereixen que l’administració de quantitats extres de tirosina i triptòfa no s’associa a un augment dels nivells de serotonina, noradrenalina i dopamina en el cervell.
El fet de que per prendre més precursor d’una substancia, no comporti un augment en la seva producció de dita substància no ha de resultar-nos estrany. La idea és que el cos intenta no augmentar la producció de res, excepte si hi ha carència d’alguna cosa. Per exemple:
- Si prenem ferro però no tenim una anèmia, el cos no fabrica més i més glòbuls vermells. El cos el que intenta es desfer-se quant abans d’aquest ferro mitjançant la micció del mateix. Només si patim una anèmia s’utilitza el ferro extra per fabricar més glòbuls vermells.
- La tirosina, a més de ser precursora de noradrenalina i de dopamina, també és precursora de la hormona tiroidea i de la melanina (el que ens dona el color moreno de la pell). Doncs bé, si prenem dosis extra de tirosina, al igual que les neurones no fabriquen més neurotransmissors, tampoc el tiroides fabrica més hormona tiroidea ni les cèl•lules de la pell fabriquen més melanina (¡menys mal!).
- El colesterol serveix per fabricar les paredes de las cèl•lules. Si prenem més colesterol del que necessitem, el cos no fabrica cèl•lules extres. Simplement intenta desfer-se d’ell (i en aquest cas, hi ha vegades que no ho aconsegueix i simplement s’acumula perillosament).
Amb aquests exemples, intento deixar clara la idea de que prendre dosis extres d’un X en base al que aparentment és lògic, no sol ser un bon argumento en medicina.
Bibliografia:
- aan het Rot M, Mathew SJ, Charney DS. Neurobiological mechanisms in major depressive disorder. CMAJ 2009;180:305-313.
- Gelenberg AJ, Wojcik JD, Falk WE, et al. Tyrosine for depression: a double-blind trial. J Affect Disord 1990;19:125-132.
- Porter RJ, Mulder RT, Joyce PR, et al. Tryptophan and tyrosine availability and response to antidepressant treatment in major depression. J Affect Disord 2005;86:129-134.
Tirosina i triptòfan en cas de falta de serotonina i/o mal funcionament tiroides