Acciones de Documento
Tractaments biològics
Tractament farmacològic:
Els primers antidepressius (dècada dels 60), si bé eren molt eficaços, presentaven molts i desagradables efectes secundaris. La contínua investigació ha permès que en el curs dels últims anys s’hagi descobert un ampli nombre de nous fàrmacs antidepressius d’ús fàcil, d’eficàcia elevada i amb efectes secundaris molt escassos. De la gran varietat d’antidepressius existents en el moment actual no és possible afirmar quin antidepressiu és el millor.
Els antidepressius més utilitzats en l’actualitat tenen les característiques següents:
- Eficàcia elevada. Aproximadament el 60% dels pacients presenta una remissió completa de la clínica amb el tractament farmacològic.
- Administració còmoda, habitualment un cop al dia.
- Escasses interaccions, és a dir, es poden receptar en combinació amb pràcticament qualsevol altre fàrmac, com els antihipertensius, els antidiabètics, els analgèsics o els antibiòtics.
- No produeixen dependència.
- Efectes secundaris escassos i de poca intensitat.
Els antidepressius actuen normalitzant el funcionament dels neurotransmissors. S’agrupen en diferents subtipus en funció de sobre quin neurotransmissor exerceixen la seva acció: serotonina, serotonina i noradrenalina, noradrenalina.
- Actuen principalment sobre la serotonina (Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina) els fàrmacs següents: fluvoxamina, fluoxetina, paroxetina, sertralina, citalopram, escitalopram, clomipramina i mirtazapina.
- Els fàrmacs següents actuen principalment sobre la noradrenalina i la serotonina: imipramina, nortriptilina, venlafaxina i duloxetina.
- I, per últim, la reboxetina actua principalment sobre la noradrenalina.
En l’actualitat disposem de molts antidepressius amb escassos efectes secundaris. També és important destacar que tots els efectes secundaris que pot produir un antidepressiu són reversibles, és a dir, independentment de quant de temps s’hagi pres, un cop es deixa de prendre desapareix l’efecte secundari, sense deixar mai cap seqüela.
Hem de destacar, perquè són dues idees errònies àmpliament esteses en la societat, que:
- Els antidepressius només produeixen somnolència en un 5% dels casos. Les poques vegades que produeixen son, ho fan de manera lleu, sense impedir el funcionament normal del pacient.
- Els antidepressius habitualment no engreixen. Només s’observa augment de pes en el 10% dels pacients (i l’augment de pes rarament arriba als 4 o 5 quilos).
Probablement l’inconvenient més important dels fàrmacs antidepressius actuals és que tarden unes quantes setmanes a fer efecte. Normalment no s’observa la millora clínica fins a la tercera o quarta setmana de tractament, i assoleixen la seva màxima eficàcia a les 10-12 setmanes.
Tractament electroconvulsiu
El tractament electroconvulsiu (o electroshock) és el tractament més eficaç en la depressió major molt greu. Ara bé, alguns aspectes com el seu ús indiscriminat i inadequat en el passat o la utilització caricaturitzada en pel·lícules amb l’objectiu d’impactar, han motivat un rebuig social a aquest tractament.
En l’actualitat, la seva aplicació es fa en condicions sanitàries adequades, sense implicar cap tipus de dolor ni efecte secundari greu per al pacient. Si bé s’han proposat moltes explicacions per entendre el perquè de la seva eficàcia, fins al moment no s’ha pogut demostrar el mecanisme pel qual té un efecte antidepressiu tan potent.
Donat que el tractament electroconvulsiu es fa amb anestèsia general, el seu ús es limita a casos molt greus de depressió major en què el pacient no ha respost prèviament al tractament farmacològic.
Tornar a Tractament
