A més, les substàncies de rebuig, que han de ser eliminades, també l’utilitzen per viatjar fins als seus destins finals. Tots necessiten i fan servir l’aparell circulatori per traslladar-se als seus destins.

L’aparell circulatori funciona com els sistemes de metro, ferrocarril i autobús junts en una gran ciutat. Han de circular d’una manera constant i fluida. Si deixessin de funcionar, la ciutat es paralitzaria. Si funcionen malament o lentament, els ciutadans pateixen grans perjudicis i molèsties.

Així és, per exemple, com l’oxigen arriba des del pulmó a totes les cèl·lules del cos, a unes més que a d’altres, segons les seves necessitats. El CO₂ produït per l’activitat cel·lular s’elimina al pulmó.

La glucosa i els nutrients que ingerim en la dieta han de ser transportats des de l’aparell digestiu cap a totes i cadascuna de les cèl·lules, i la urea, producte de rebuig del metabolisme de les proteïnes, s’elimina al ronyó, amb l’orina. I tots utilitzen l’aparell circulatori.

El moviment constant de la sang en l’aparell circulatori es deu a l’acció constant del cor, que actua com una autèntica bomba d’impulsió. Si mirem bé un cor veurem que consisteix bàsicament en un múscul que envolta unes cavitats. Hi ha dos ventricles (dret i esquerre) i dues aurícules. Les cavitats estan separades per vàlvules que permeten el flux en una sola direcció, i això fa que la compressió de les cavitats produeixi el flux de sang cap al territori arterial. És la sístole. En relaxar-se el múscul, una nova sang ve a omplir la cavitat des del territori venós, i el cicle cardíac torna a començar.

El cor es troba intercalat entre dues parts del sistema, disposades com dos bucles tancats en forma d’un «vuit»: són la circulació pulmonar i la circulació sistèmica. Cadascuna té artèries grosses que surten del cor a mode de canals amb sang a pressió i es ramifiquen en canals cada cop més prims fins als capil·lars, on es fan les funcions d’intercanvi i transport de l’oxigen i el CO₂. Aquests capil·lars s’agrupen en venes cada cop més gruixudes per on la sang torna al cor.

En el circuit sistèmic, la sang surt del cor esquerre carregada d’oxigen cap als òrgans perifèrics, i torna per les venes, pobra en oxigen, al cor dret. En el circuit pulmonar, la sang surt del cor dret cap als pulmons i torna al cor esquerre, amb la sang acabada d’oxigenar. El circuit pulmonar funciona amb una pressió molt més petita, de manera que el ventricle dret consumeix unes 4 a 5 vegades menys energia que l’esquerre. Com a conseqüència de tot això, la majoria de malalties afecten més sovint i més greument el ventricle esquerre, que és el que fa la feina més dura. Aquesta és la raó per la qual al ventricle esquerre se li presta en general més atenció. En realitat, però, per a un bon funcionament de la circulació, tots dos costats del cor —tots dos ventricles— són importants, i han de funcionar de manera coordinada.