L’apnea de la son i els professionals del transport. Un problema social, polític i sanitari.
L’apnea de la son es defineix com, l’aparició de pauses respiratòries com conseqüència de l’obstrucció parcial (hipopnees) o completa (apnees) de les vies aèries superiores (VAS) de més de 10 segons de duració, en número de 10 o més cada hora, que provoquen quasi sempre una reducció de la saturació arterial d’oxigen (SaO2). Durant el dia, el principal símptoma és la somnolència de gravetat variable. Són factors agarbant importants –que no causals– la obesitat i el consum d’alcohol. Els pacients més severs informen de la seva somnolència durant la conducció no només en carretera o viatges llargs –el que porta inclús, en algunes ocasions, a detenir el seu vehicle i dormir durant un període de temps curt- si no també, en trams curts de ciutat.
A Espanya, entre cinc i vuit milions de persones pateixen apnea de la son, encara que només estan diagnosticades entre un 5% i un 9% dels pacients. És una malaltia que afecta a la població adulta que pateix a més un deteriorament a la qualitat de vida i l’aparició d’hipertensió arterial i malaltia cardiovascular i cervell vascular. Les taxes de mort en pacients amb apnees de la son són majors que a la població general.
El grup de J. Terán de l’Hospital de Burgos, juntament amb la Federación del Transporte de CCOO de España i la Clinica Santluc de Lovaina, Bèlgica han publicat a la Revista Archivos de Bronconeumología un article especial sobre la Medicina de la son i els professionals del transport.
L’article plasma com aspectes importants, la dificultat per a identificar la somnolència com causa de l’accident de tràfic, per la falta de mètodes per a la seva medició i de la pròpia natura de l’accident ja que, a la majoria d’ocasions afecta a un sol passatger, el que provoca que el propi accidentat tendeixi a ocultar les característiques del mateix per a les possibles conseqüències legals. Generalment es tracta d’accidents que succeeixen a mitja nit o mitja tarda, períodes que corresponen als 2 tipus circadians de la somnolència. Es produeixen en vies d’alta velocitat, impliquen a 1 sol vehicle que surt de la carretera i es produeixen en un 69% en dies laborals.
Les capacitats del conductor es veuen alterades, entre d’altres factors, pel desgast quotidià. A mesura que transcorre la jornada laboral, la capacitat de resposta disminueix. El descans i la son són cables per a la recuperació. El problema s’agreuja quan la persona presenta trastorns de la son.
Segons la Direcció General de Trànsit, la segona causa d’accidents en carretera es degut a la conducció distreta en un 20%. Aquesta falta de concentració té relació amb el descans. Es coneix que el 10% dels treballadors del transport realitzen una feina nocturna i que el 46% prolonga la seva jornada laboral. La repercussió sobre la son, es transmet mitjançant la disminució de les hores i qualitat de la son i quan el treball ho permet.
Totes aquestes dades mostren que s’està treballant en condicions de falta de descans que afavoreixen la somnolència diürna o l’aparició d’algun trastorn de la son. Davant d’aquestes dades, es coneix, que a la planificació de la prevenció no es contempla la mobilitat en el disseny dels llocs de treball, ni s’analitza la feina del conductor com a lloc de treball específic. Aquesta carència de prevenció, com si fos un qualsevol, es un altre aspecte important del problema son-conducció. La conducció com a feina, requereix un tractament específic.
En quant a l’apnea de la son, aquesta influeix als accidents, però són causes multifactorials i en ells influeixen les hores prèvies de son, de feina la presa de medicacions prèvies, entre d’altres. L’efecte que produeix l’apnea de la son a la conducció es similar a l’efecte que produeix a l’alcohol. És important matisar que molts pacients amb apnea de la son, mai han tingut un accident de trànsit i que l’apnea de la son, disposa de tractament la CPAP (pressió continua a les vies aèries). Es tracta d’un aparell que les persones l’utilitzen per a dormir. Aquest tractament ha demostrat ser molt efectiu dels símptomes i a la disminució del risc d’accidents.
A l’actualitat és imprescindible incloure en el reconeixement dels conductors, especialment en els professionals del transport, qüestions dirigides a la identificació dels trastorns de la son (hàbits de son, medicació, hores de feina, etc.). La valoració de la somnolència és una decisió clínica. Existeixen qüestionaris validats que ens poden ajudar. És molt important la valoració individual dels pacients i promoure actuacions que fomenten els programes d’educació a l’auto-cura d’aquesta patologia i el coneixement de les mesures a prendre en cas de somnolència.
A la conducció, s’estableixen cadenes de responsabilitats, a on les autoritats sanitàries i polítiques, els treballadors, els empresaris i les companyies asseguradores han de treballar de forma conjunta protocols d’actuació i reglaments que ajuden a prevenir i tractar totes les possibles causes que relacionen la somnolència i la seguretat vial.
Bibliografia:
- Terán Santos J, et al. Medicina del sueño y profesionales del transporte. Aspectos médicos-sociales con especial referencia al síndrome de apneas del sueño. http://www.separ.es
- José Mª Marín trigo; Xavier Arán Corbella; Ferran Barbé Illa; Oscar Biurrum Unzué; José a. Fiz Fernández; Antonio Jiménez Gómez; José Mª Montserrat Canal; Joaquín Terán Santos. Normativa SEPAR. Diagnóstico y tratamiento del síndrome de apnea obstructiva del sueño (saos). http://www.separ.es/publicaciones/normativas.html