Acciones de Documento
Llei de dependència
En el títol preliminar es defineix “Dependència” com l’estat de caràcter permanent en el que es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel•lectual o sensorial, precisen de l’atenció d’altre o d’altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel•lectual o malaltia mental, d’altres recolzaments per a la seva autonomia personal.
L’ article 26 d’aquesta llei classifica tres graus de dependència en funció de les menors o majors limitacions qeu tingui la persona per a la seva autonomia personal: Grau I. Dependència moderada; grau II. Dependència severa; i grau III. Gran dependència quan per la pèrdua total d’autonomia física, mental, intel•lectual o sensorial, necessita el recolzament indispensable i continuo d’una altra persona o té necessitats de recolzament generalitzat per a la seva autonomia personal.
En el cas de persones amb un diagnòstic psiquiàtric es plantegen algunes consideracions. En general la majoria de pacients amb malaltia mental no passarien de forma positiva els ítems de la valoració per a obtenir el benefici de la dependència. A més, si s’aconsegueix la dependència es perd la possibilitat d’accedir a Dispositius Assistències de Salut Mental (pisos, residències, etc. ).
Quan el pacient amb malaltia mental té més de 60 anys i pateix altres patologies orgàniques que dificulten la seva autonomia, els mitjans assistencials ja sol•liciten normalment dita valoració. També es tramita la llei de dependència per al familiar major amb el que conviu el pacient amb trastorn mental, en els casos que segons valoració social es trobi en una greu problemàtica familiar i econòmica.
És evident que l’aplicació de la llei de dependència podria solucionar els problemes socials d’alguns pacients amb trastorn esquizofrènic, però per una altra banda, no hem d’oblidar que l’objectiu desitjable per a la majoria d’aquests pacients va en una altra direcció: la seva completa integració a la societat amb plens drets i la desaparició de l’estigma.
Bibliografia:
Fuente e imagen: Jefatura del Estado Español (BOE número 299 de 15/12/2006).
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/21990
