Acciones de Documento
No hi ha salut sense salut mental.
Com a cada congrés de psiquiatria que es celebra a Espanya, s’han inclòs vàries sessions sobre temes relacionats amb el trastorn esquizofrènic. En una de les sessions plenàries s’han tractat l’evolució de la investigació de l’esquizofrènia en aquests últims 50 anys.
William Carpenter, amb el títol “No es pot trobar res si no es sap el que es busca” va revisar els conceptes que han definit a l’esquizofrènia fins ara. Planteja el que ha succeït amb el síndrome demència, que gràcies a la investigació en neuroimatge, estudis genètics, biològics i els seus cursos clínics s’han pogut diferenciar les malalties que el composen (Malaltia d’Alzheimer, Demència vascular, etc.).
Igualment segons W. Carpenter s’hauria de descompondre el síndrome esquizofrènia en les diferents malalties que el formen, abandonant la classificació actual basada únicament en els criteris sobre els símptomes. És precís trobar, per exemple, marcadors biològics que permetin diferenciar d’una forma clara la malaltia psicòtica de la malaltia negativa o del trastorn per relacions interpersonals.
Jim Van Os va abordar el tema “GENS x AMBIENT”. S’han efectuat estudis que comproven que la joventut pateix nombroses situacions ambientals que estan relacionades amb el desencadenament de la esquizofrènia. Un 30% de la població de menys de 21 anys habiten en ciutats, un 20% fumen cannabis i un 50% pateixen algun episodi d’estrès. Aquests tres factors estan considerats com factors desencadenants de l’esquizofrènia. Tanmateix tan sol aproximadament l’1% pateix la malaltia, que té un clar component genètic. Sembla ser doncs evident que els factors ambientals per sé, no desencadenen l’esquizofrènia si no hi ha una herència genètica.
Anthony David va insistir en que “la solució per avançar en la investigació en esquizofrènia passa per que desaparegui el concepte actual d’esquizofrènia”. Tal com està definida actualment la esquizofrènia molts pacients no la entenen o es neguen a acceptar-la.
Durant els últims 50 anys han introduït els antipsicòtics pel tractament de la malaltia, però amb un alt percentatge de falta de compliment terapèutic. S’atribueix en alguns casos als efectes secundaris, a d’altres a la seva falta d’eficàcia, però el millor predictor de bona evolució del pacient amb trastorn esquizofrènic és “la seva consciència de la malaltia” (insight) i com a conseqüència la seva “adherència” al tractament o dit d’una altra forma “l’aliança terapèutica entre el pacient i l’especialista”.
Bibliografia:
XIII Congreso Nacional de Psiquiatría – Madrid, Octubre 2009
