Com s'ha d'afrontar la malaltia? - Fàrmacs
Fàrmacs
En el primer moment de la fase aguda, el tractament és bàsicament farmacològic. Els fàrmacs més utilitzats són els antipsicòtics, que restableixen l’equilibri d’alguns dels neurotransmissors alterats, per exemple, inhibint l’acció de la dopamina bloquejant els receptors on actua. Es poden diferenciar dos tipus d’antipsicòtics: antipsicòtics típics o clàssics i nous antipsicòtics o atípics.
Els nous fàrmacs antipsicòtics han millorat les expectatives d’eficàcia del tractament i han disminuït els efectes secundaris.
En general, estos fármacos deben tomarse diariamente por vía oral. En la actualidad ya están disponibles nuevos antipsicóticos para su administración por vía intramuscular, como es el caso de la ziprasidona. Existen otros preparados farmacológicos, llamados depot, que se administran una vez cada 7-21 días por vía intramuscular.
En general, aquests fàrmacs s’han de prendre diàriament per via oral. En l’actualitat, ja estan disponibles nous antipsicòtics per administrar-se per via intramuscular, com és el cas de la ziprasidona. Hi ha altres preparats farmacològics, anomenats depot, que s’administren un cop cada 7-21 dies per via intramuscular.
És molt important que es mantingui la medicació fins i tot quan el malalt ha millorat, ja que el seu abandonament suposa que augmenti el risc de recaiguda.
En la dècada dels 50, Delay i Deniker van introduir la clorpromazina com el primer antipsicòtic per a la pràctica clínica. Tres dècades més tard, Wagner va visualitzar in vivo, mitjançant PET, els receptors sobre els quals actuen els antipsicòtics.
Des d’aleshores, un camp primordial en la investigació de l’esquizofrènia és l’estudi dels receptors cerebrals mitjançant fàrmacs marcats que s’acoblen selectivament als diferents tipus de receptors de la dopamina (D1 i D2), de la serotonina, de les benzodiazepines, etc. AQUESTS FÀRMACS, DENOMINATS RADIOFÀRMACS, PERMETEN LA VISUALITZACIÓ DELS RECEPTORS NEURONALS UTILITZANT EQUIPS DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE PET I SPECT
La majoria dels estudis amb PET s’han centrat en els receptors D2. La implicació d’aquests receptors en la PATOLOGIA de l’esquizofrènia es recolza en dos fets:
-
És el mecanisme principal dels FÀRMACS neurolèptics, que actuen bloquejant els receptors D2.
-
Els estudis de receptors post mortem, que assenyalen un augment de receptors D2 en pacients esquizofrènics.
Aquests estudis tracten de quantificar el nombre de receptors DE LA DOPAMINA (D2) en les membranes neuronals.
Actualment hi ha discrepància entre els diferents equips d’investigació.
Segons la hipòtesi CLÀSSICA de l’esquizofrènia, el bloqueig DE RECEPTORS D2 és una característica essencial perquè un FÀRMAC neurolèptic tingui eficàcia clínica. La potència es relaciona amb el grau de bloqueig D2.
Però els antipsicòtics atípics produeixen menys bloqueig dels receptors D2, la qual cosa té implicacions en el tractament de l’esquizofrènia, ja que es poden produir menys efectes adversos.
L’eficàcia dels antipsicòtics atípics implica, a més, la participació d’altres neuroreceptors, com determinats receptors de la serotonina i altres receptors de la dopamina diferents dels D2.
El desenvolupament de nous antipsicòtics ha obert noves perspectives en el tractament per la seva capacitat per actuar sobre símptomes negatius, cognitius i afectius.
El futur
El ràpid desenvolupament de la instrumentació, juntament amb una disponibilitat més gran de radiofàrmacs cada cop més específics permetrà comprendre millor l’acció dels diferents antipsicòtics sobre els diferents receptors cerebrals i, consegüentment, un monitoratge del tractament farmacològic, així com el desenvolupament de nous antipsicòtics.
Tornar a Bases del tractament