Alteracions en el còrtex prefrontal, hipofrontalitat
La majoria dels estudis realitzats amb PET i SPECT han indicat una disminució del reg sanguini del còrtex prefrontal o hipofrontalitat en l’esquizofrènia. El còrtex prefrontal està implicat en diverses funcions que es troben alterades en pacients amb esquizofrènia, amb predomini de símptomes negatius com l’atenció, la fluïdesa del pensament, l’anticipació, la planificació de futur, l’adaptació a diferents demandes ambientals, els vincles afectius, etc.
La hipofrontalitat es produeix durant la realització de tasques que requereixen l’activació del còrtex prefrontal. Quan una persona no afectada fa aquestes tasques, el fluix sanguini del còrtex prefrontal augmenta, mentre que el d’un pacient esquizofrènic presenta una incapacitat específica per reaccionar. Addicionalment, en un grup de pacients sense tractament previ s’ha detectat que, en condicions de repòs, el còrtex prefrontal està anormalment actiu. A aquest funcionament anòmal, se l’anomena hiperfrontalitat, i és més evident en l’hemisferi esquerre.
La hiperfrontalitat en repòs, juntament a la hipofrontalitat en fer tasques cognitives, suggereixen un funcionament fisiològic inadequat del còrtex prefrontal en l’esquizofrènia. Aquesta anomalia és prèvia al tractament i apareix en etapes precoces del curs de la malaltia.
Tornar a Anomalies funcionals