Acciones de Documento
Alimentació
El pla d’alimentació s’ha de personalitzar segons l’edat, l’activitat, els horaris, el pes corporal...
Les persones amb diabetis haurien d’eliminar habitualment del seu pla d’alimentació els gelats, els pastissos, les pastes i el sucre, pel seu alt contingut en greixos saturats i sucre, i els sucs i les begudes refrescants tipus cola, pel seu alt contingut en sucre (per exemple, una llauna de cola equival a 30-40 g de sucre), però es poden prendre com a alternativa begudes no ensucrades, begudes light i edulcorants (tipus sacarina, ciclamat, etc.).
Per seguir un pla d’alimentació saludable cal prendre aliments de tots els grups: llet, fruites, verdures i/o amanides, farines, aliments proteics i greixos.
|
|
Les quantitats de llet, fruita i verdura són recomanables per a totes les persones, independentment de l’edat i del pes corporal. |
|
Les quantitats de farines han d’individualitzar-se en funció del pes corporal i de l’activitat física de cada persona en particular. Les persones amb diabetis hauran de controlar els aliments rics en hidrats de carboni i la quantitat que s’ingereix en cada àpat i suplement. |
|
|
Els aliments que contenen greixos són els més calòrics, tant si el greix és vegetal com animal (una cullerada sopera d’oli conté unes 100 calories, igual que una pastilla de mantega individual). La diferència radica en el fet que el greix animal (mantega, crema de llet i nata i el contingut en carns, embotit, formatge...) és molt ric en colesterol i greix saturat. |
|
El tipus de greix més recomanable per cuinar i amanir són els olis, de manera especial el d’oliva, però se n’ha de controlar la quantitat si hi ha problemes de sobrepès. |
|
|
|
S’han de prendre porcions de carn d’uns 100 g i triar-ne les més magres (pollastre sense pell, conill, etc.), perquè contenen menys colesterol i menys greixos saturats. S’ha d’augmentar el consum de peix, tant blanc com blau. |
|
És un hàbit saludable no abusar de la sal en la preparació dels àpats. En cas d’hipertensió, s’han de reduir els aliments rics en sal (embotits, conserves...) i no afegir sal als aliments. Es pot utilitzar com a alternativa les espècies i les herbes aromàtiques. |
|
|
|
Quant a les begudes es pot consumir lliurement aigua, gasosa, infusions, cafè i begudes light. Es desaconsella el consum de refrescos que continguin sucre, sucs o nèctars de fruita, batuts, etc. Recordi que una llauna de refresc amb sucre porta l’equivalent a quatre sobres de sucre. |
És molt important que el professional de la salut que l’atén pacti amb vostè un pla d’alimentació adaptat a les seves necessitats individuals, hàbits dietètics, horaris i activitat. També és important que li faciliti els coneixements i habilitats necessaris per variar els menús de manera equivalent.
Exemples de dietes
Per facilitar la comprensió i l’intercanvi d’aliments, posarem uns quants exemples de menús per a plans d’alimentació de 1.200, 1.500 i 2.000 kcal.
Exemple de menú en un pla d’alimentació de 1.200 kcal:
· VERDURA: 1 plat de verdura, que equival a 1 RACIÓ d’hidrats de carboni.
· FARINES: 40 g de pa, que equival a 2 RACIONS d'hidrats de carboni.
· FRUITA: 1 fruita mitjana que equival a 2 RACIONS d'hidrats de carboni.
· ALIMENT PROTEIC: 150 g de peix.
· GREIX: convé cuinar i amanir preferentment amb oli d'oliva. En el pla
d'alimentació de 1.200 kcal per perdre pes és convenient utilitzar poc
oli.
Com vostès saben les persones amb diabetis han de controlar d’una
manera especial l’aportació d’hidrats de carboni o de sucre dels
aliments. En aquest exemple, es tractaria de controlar el pa i la
fruita.
Podem fer intercanvis de menús equivalents sense que l’aportació d’hidrats de carboni variï. Per exemple:
1) VERDURA. També podem canviar el plat de verdura per 1 plat d’amanida.
2) FARINES. Podem canviar el pa per 1 got mesurador d’aliment ja cuit de patata, pasta, llegums o arròs.
3) FRUITA. Podem canviar la fruita mitjana per 2 de petites.
4) ALIMENT PROTEIC. Tot i que el peix o la carn no tenen hidrats de
carboni, s’han de prendre trossos petits i triar-ne aquells que
contenen menys greix. Podem canviar els 150 g de peix per 100 g de
pollastre o de carn.
Tots aquests exemples de menús equivalents aporten la mateixa quantitat d’hidrats de carboni. Si mantenim les quantitats indicades podem variar el menú dia a dia.
Exemple de menú en un pla d’alimentació de 1.500 kcal:
• VERDURA: 1 plat de verdura o amanida, que equival a 1 RACIÓ d’hidrats de carboni.
• FARINES: 40 g de pa + 1 got mesurador de patata (100 g), que equival a 4 RACIONS d’hidrats de carboni.
• FRUITA: fruita mitjana equival a 2 RACIONS d’hidrats de carboni.
• ALIMENT PROTEIC: 150 g de peix.
• GREIX: cuinar i amanir els aliments preferentment amb oli d’oliva.
Com en l’exemple anterior, podem fer menús diferents intercanviant aliments que continguin la mateixa quantitat d’hidrats de carboni.
1) VERDURA. També podem canviar el plat de verdura per 1 plat d’amanida.
2) FARINES. Podem:
a) Canviar la patata per 1 got mesurador d’aliment ja cuit, en aquest cas de pasta, i mantenir el pa.
b) Treure el pa i afegir un altre got mesurador de pasta. Tenim en el plat 2 gots mesuradors de pasta.
c) Substituir el plat de pasta per 80 g de pa en forma d'entrepà.
3) FRUITA. Podem canviar la fruita mitjana per 2 de petites, en aquest cas per 2 mandarines.
4) ALIMENT PROTEIC. Podem canviar els 150 g de peix per 100 g de
pollastre o de carn, o 80 g de tonyina o d’embotit magre, en el cas de
l’entrepà.
Tots aquests exemples de menús equivalents aporten una quantitat similar d’hidrats de carboni. Si mantenim les quantitats indicades podem variar el menú dia a dia.
Exemple de menú en un pla d’alimentació de 2.000 kcal:
• VERDURA: 1 plat de verdura o amanida, que equival a 1 RACIÓ d’hidrats de carboni.
• FARINES: 40 g de pa + 2 gots mesuradors de pasta, que equival a 6 RACIONS d’hidrats de carboni.
• FRUITA: 1 fruita mitjana, en aquest cas 1 taronja, que equival a 2 RACIONS d’hidrats de carboni.
• ALIMENT PROTEIC: 150 g de peix.
• GREIX: convé cuinar i amanir els aliments preferentment amb oli d’oliva.
Podem observar que, en augmentar les calories del pla d’alimentació, això ens permet augmentar l’aportació d’aliments, sobretot del grup de les farines.
En aquest exemple, podem afegir, si ens ve de gust, un altre got
mesurador de pasta als 2 que tenim al plat, retirant el pa i mantenint
així les mateixes 6 racions d’hidrats de carboni.
RESUM
Resumint,
podríem observar com canvia l’aportació de farines (agafant l’exemple
del plat de pasta) en funció del contingut calòric:
- 1.200 kcal: plat de pasta amb 1 got mesurador (2 racions = 20 g d’hidrats de carboni).
- 1.500 kcal: plat de pasta amb 2 gots mesuradors (4 racions = 40 g d’hidrats de carboni).
- 2.000 kcal: plat de pasta amb 3 gots mesuradors (6 racions = 60 g d’hidrats de carboni).
Documento adjunto:
alimentación_cat.pdf
(
