En relació a la informació existent se sap que la ingesta de begudes ensucrades s’associa a una guany de pes, que els nens i adolescents la ingesta d’aquestes begudes ha superat el consum de llet, que representa el 10-15% del consum de calories, així com que l’augment en el seu consum eleva el risc d’obesitat i de diabetis tipus 2.

Existeixen arguments a favor d’aquestes mesures com que el cost de les malalties relacionades amb la dieta no només és econòmic si no també social ja que disminueix la productivitat laboral, incrementa l’absentisme i produeix un pobre rendiment escolar entre d’altres efectes negatius. Que la publicitat d’aquestes begudes és enganyosa (aporten energia o vitamines) pel que s’aprofiten de la vulnerabilitat infantil que no sap distingir entre un programa de televisió i un anunci. Que en temps de penúria econòmica, els impostos que generen ingressos i a més promouen salut són millor opcions que iniciatives d’ingressos que tinguin efectes adversos.

Arguments en contra són: que aquestes mesures només afectaran a la butxaca dels ciutadans ja que els diners recaptats possiblement no s’invertiran en noves iniciatives contra el sobrepès i l’obesitat, tot i les declaracions realitzades. Que s’ha utilitzat la excusa de millorar la salut dels consumidors simplement per recaptar fons addicionals ja que el problema del sobrepès i l’obesitat és molt més complex.

L’impacte d’una política de salut només es patent després de que aquesta es posi en pràctica. L’experiència ha demostrat que un augment de l’impost  només és patent desprès de que aquesta es posa en pràctica. L’experiència ha demostrat que un augment de l’impost sobre el tabac ha estat altament efectiu per reduir el seu consum. Es pot estimar el canvi del consum de begudes ensucrades que seran gravades amb impostos però els canvis secundaris en el consum d’altres begudes i aliments és més difícil de predir ja que dependrà de si els consumidors substitueixen aquestes begudes per aigua, llet, begudes dietètiques o marques genèriques equivalents de begudes ensucrades. L’efecte també variarà si els impostos són dissenyats per a reduir el seu consum, generar ingressos, de la quantia de l’impost i de si els ingressos són destinats a programes relacionats amb nutrició o salut. 

Tot i que l’impost sobre begudes ensucrades tindrà un efecte beneficiós a la salut, independentment de com els ingressos siguin usats, la popularitat d’aquesta iniciativa augmenta si els ingressos són invertits en nutrició infantil (creant una assignatura de nutrició a totes les escoles), en programes per a prevenir l’obesitat (com campanyes, instal•lacions i programes per activitat física), sí són utilitzats per facilitar l’accés a aliments saludables (reduint el preu de fruites i verdures) entre d’altres nombroses mesures que es poden dissenyar.

Brownell K, Frieden T. Ounces of prevention. The public policy cases for taxes on sugared beverages. NEJM 360: 1805-1808, 2009