Accions del document
Primer “bioxip” per a la determinacio de risc cardiovascular
Aquest xip genètic, desenvolupat per diferents entitats entre les que destaca l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) constitueix una eina addicional que no substitueix a les probes convencionals de càlcul de risc, sino que les complementa i ajuda a millorar la capacitat de discriminació a l’hora de classificar al pacient amb risc cardiovascular.
Cardio in code està dissenyat, segons els seus investigadors, per a informar sobre la predisposició genètica de les persones a desenvolupar diversos factors de risc cardiovascular.
Entre d’altres resultats, el xip un informe en el que explica si l’individu té o no més risc de presentar un esdeveniment coronari que el promig de la població amb el seu mateix nivell de factors de risc clàssics.
Clàssicament, el risc cardiovascular d’un individu ve determinat per una combinació de 50% de factors ambientals i altre 50% per factors genètics. Fins el moment, les fórmules (generalment en forma d’escales o taules) que s’utilitzen per al càlcul d’aquest risc només tenien en compte els factors de risc clàssics (diabetis, hipertensió arterial, tabaquisme, hipercolesterolèmia o sedentarisme); per tant, per a calcular la probabilitat de patir un esdeveniment cardiovascular en els pròxims 10 anys, els metges només han pogut valorar la meitat de les causes, obviant les causes genètiques donada la impossibilitat de valorar el risc cardiovascular d’origen “genètic”.
Per aquesta mateixa causa, totes les intervencions terapèutiques preventives sempre han anat dirigides a prevenir i controlar tots aquests factors de risc clàssics.
La identificació de variants genètiques i gens associats directamet a la patologia cardiovascular ha estat un fet que fins ara ha implicat moltes dificultats tècniques, pel que el component genètic no estava representat a la informació que el metge manega per a establir un pronòstic i una prevenció individual per a cadascú dels pacients.
Les noves eines d’anàlisi genètic, com aquest xip, que integra fins a 11 polimorfismes associats a l’aparició de cardiopatia isquèmica, poden representar un punt d’inflexió en aquest sentit.
És possible que a partir d’ara la informació genètica cardiovascular aporti moltes més dades útils cara a la prevenció, pronòstic i en el control terapèutic d’aquests pacients, permetent reclassificar a molts pacients que a l’actualitat pertanyen a un grup de risc cardiovascular intermedi.
Disposar d’informació genètica relacionada amb el risc cardiovascular individual serà clau per a informar al metge i al pacient sobre les mides preventives adequades en cada cas.
Bibliografia:
Reunión científica. 9 de junio de 2009. Parque de Investigación Biomédica de Barcelona. Aportaciones de la genética en la determinación del riesgo cardiovascular. Cardio in Code.Fuente: Jano nº 1745. www.jano.es
