QUÈ ÉS LA DISPARÈUNIA

La característica essencial de la disparèunia és l’experiència de dolor genital associat al coit. Es presenta, generalment, durant la penetració, però hi ha persones que senten dolor abans, durant o després de la relació sexual.
Ls molèsties poden ser lleus o realment incòmodes i intenses. El dolor pot implicar ardor, cremor, picor, o dolor tallant, i es pot localitzar en la part interior o exterior de la vagina, en la regió pèlvica o a l’abdomen.

A QUI AFECTA

Pot afectar tant homes com dones, però la consulta per disparèunia masculina és pràcticament inexistent. En les dones és un trastorn freqüent que pot tenir diferents causes; s’estima que fins a un 15% de dones poden tenir molèsties d’aquestes característiques.
La freqüència de l’aparició del coit dolorós és molt variada; en alguns casos pot presentar-se en tots els intents de coit; en altres casos sols en comptades ocasions, o sols en determinades postures.
Si bé la major part de les dones han experimentat dolor en alguna ocasió durant les activitats sexuals, perquè es consideri trastorn s’ha de presentar de manera crònica.

A QUÈ POT SER DEGUDA

La disparèunia pot ser deguda tant a factors orgànics com socials i psicològics; i poden ser una o diverses les causes que originen la molèstia, amb la qual cosa sovint es produeix una interacció d’aquests factors.

Causes orgàniques

- Deformacions, malformacions o trastorns de l’orifici vaginal, la vagina, l’úter, les trompes de Falopi, els ovaris o la pelvis.
- Infeccions de la vulva, la vagina i el tracte urinari (vulvitis, vaginitis, cistitis, uretritis), úlceres, herpes, berrugues genitals o altres malalties de transmissió sexual.
- Endometriosi o quists d’ovaris.
- Vaginisme (contracció involuntària dels músculs de la vagina, la qual cosa pot ser el resultat o la causa de contínues relacions sexuals doloroses).
- Traumatismes o cicatrius, esquinçades resultants del part.
- Malalties més generals, com la diabetis o la hipertensió.
- Estats carencials d’estrògens, com en la menopausa.
- Qualsevol estat físic que origini escassa lubricació vaginal pot produir molèsties durant el coit.
- Ús de determinades cremes anticonceptives, espermicides o productes detergents emprats en la higiene íntima que irritin la vagina.
- Ús de determinats diafragmes o preservatius, o reacciones al•lèrgiques al làtex.
- Consum d’algunes substàncies i fàrmacs, com els antihistamínics (tractaments d’al•lèrgies i refredats) o consum de marihuana.

Causes no orgàniques o psicològiques

Tan important com els aspectes orgànics poden ser els aspectes psicològics per a l’aparició de la disparèunia o dolor en la penetració. Hi ha tres possibles causes:
- Una estimulació sexual deficient o insuficient que no permeti la lubricació necessària per a un coit plaent.
- Una causa primària d’origen orgànic. Quan hi ha hagut una causa física, com una infecció o malaltia, que ha provocat molèsties en el coit, però que després que s’ha curat, el dolor persisteix. En aquests casos es produeix el fenomen de condicionament al dolor. Aquest condicionament al dolor, durant cada acte sexual, fa que la dona temi la penetració, la qual cosa provoca una contracció involuntària dels músculs que voregen la vagina, i llavors la penetració es torna dolorosa.
- La que és deguda a ansietat durant les relacions sexuals, ja sigui perquè hi ha tensió en la parella en casos de relacions conflictives, o per experiències prèvies sexuals traumàtiques, o per una educació sexual insuficient, o per situacions greus d’estrès que dificulten l’excitació.

COMPLICACIONS

El dolor coital pot ser un seriós inconvenient per al desenvolupament d’unes relacions sexuals gratificants, no solment per les molèsties físiques que comporta, sinó perquè la por al dolor pot dificultar l’excitació sexual i fins i tot pot actuar com una barrera per a l’orgasme. Aquesta mateixa por pot produir un increment important de la tensió, que dificulti l’abandonament a l’experiència i a gaudir de la sexualitat, o que faciliti l’aparició de problemes, com el vaginisme.
No és infreqüent que si aquest problema es manté, la dona progressivament vagi perdent interès en la seva activitat sexual, i així es facilita l’aparició de l’anorgàsmia i del desig sexual inhibit.

PREVENCIÓ I TRACTAMENT

Per tal de prevenir que el coit sigui dolorós, és important tenir en compte algunes consideracions:
- Cal realitzar les revisions ginecològiques periòdiques que aconselli l’especialista.
- Abans i després de realitzar el coit, cal efectuar una higiene genital adequada (una rentada amb aigua). Cal evitar les dutxes i els gels intravaginals, ja que alteren la flora vaginal i la vagina pot ser sensible a contraure infeccions.
- És important que la vagina estigui lubricada; per a això, caldrà considerar els jocs preliminars per assolir una excitació òptima. Així mateix, es poden usar lubricants solubles en aigua.

En els casos en què el dolor és inevitable i els intents de coit resulten fallits, cal visitar com primera mesura el metge perquè realitzi un diagnòstic i tractament en el cas que es tracti d’un trastorn d’origen orgànic, o per descartar-lo.

En el cas que es pateixi disparèunia no orgànica es convenient acudir a un terapeuta sexual per tractar-ne l’origen psicològic. El tractament psicològic de la disparèunia es basarà en intervencions de tipus cognitiu-conductual, i consistirà sempre a informar sobre les característiques de la disfunció, i sobre l’anatomia, fisiologia i la resposta sexual femenina. En el caso que sigui deguda a una estimulació deficient, la teràpia se centrarà a fomentar la comunicació sexual en la parella i a fer que ambdós membres puguin identificar clarament l’excitació. En el cas que sigui deguda a una contractura de la musculatura, es realitzarà una insensibilització progressiva; la dona haurà d’efectuar una sèrie d’exercicis musculars precisos a nivell dels músculs que voregen la vagina. En el cas que sigui associada a l’ansietat, es delimitarà l’origen de la resposta ansiosa i la seva intensitat; es realitzarà teràpia de parella si amb això hi pot haver benefici, i l’especialista valorarà el possible ús d’ansiolítics, si s’escau.

-    American Psychiatric Association. DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Text revisat. Barcelona: Masson, S.A., 2002.

-   Farré Martí JM (coord.) i cols. en Soler Insa PA i Gascón J. Disfunción sexual no orgánica. RTM-III, Recomendaciones terapéuticas en los trastornos mentales. Ars Medica. 3ª ed., 2005.

-       Frank JE, Mistretta P, Will J. Diagnosis and treatment of female sexual dysfunction. Am Fam Physician. 2008 Mar 1; 77(5): 635-642.

-       Meston CM, Bradford A. Sexual dysfunctions in women. Annu Rev Clin Psychol. 2007; 3: 233-256.