Acciones de Documento
Ejaculació precoç
Definició
És un trastorn de la fase de l’orgasme durant la relació sexual. Es defineix l’ejaculació precoç com la manca de control sobre l’ejaculació, fins al punt que això acaba interferint en el benestar sexual i emocional d’un o d’ambdós membres de la parella.La gran majoria dels homes experimenten una ejaculació precoç en algun moment de la seva vida sexual. Com trastorn clínic, és el problema sexual més freqüent en homes, i els n’afecta d’un 25 a un 40%. En els casos més greus, l’home ejacula abans de la penetració de la seva parella o uns segons després de fer-ho.
Classificació
L’ejaculació precoç pot ser primària, és adir, la que ha existit sempre en un individu: aquest mai no ha estat capaç de controlar l’ejaculació.
És secundària quan es dóna en un moment determinat, ja després que s’ha iniciat la vida sexual.
Causes
Poden considerar-se diversos tipus d’ejaculació precoç segons les diferents causes:
- de constitució neurològica (estar predisposat de manera natural, biològica, a l’ejaculació ràpida);
- per malaltia mèdica (per exemple, inflamacions de pròstata o lesions de la medul•la espinal);
- per retirada de medicaments que frenen l’ejaculació, com la morfina o la metadona;
- per malestar psicològic (problemes d’ansietat o depressió, estrès, conflictes amb la parella, etc.);
- per manca d’habilitats (és el que s’ha anomenat trastorn de condicionament);
- l’associada a una altra disfunció o problema sexual.
Per això, l’avaluació de l’ejaculació precoç cal que es consideri sota el punt de vista d’aquestes variables, i cada cas cal que sigui valorat de manera individualitzada. La majoria de vegades el fet d’ejacular ràpidament està dintre de la normalitat, i tan sols s’ha de considerar com a problema quan compromet la relació de parella o l’autoestima de l’individu, o bé quan s’associa a condicions com l’ansietat.
Tractament
Segons sigui la seva severitat, l’ejaculació precoç es pot reduir considerablement. Els tractaments per als casos més lleus s’enfoquen a entrenar el pacient gradualment, millorant el seu condicionament mental cap al sexe i el control del seu estímul eròtic. També en ocasions s’han utilitzat fàrmacs que retarden o eliminen la disfunció sexual. Els més utilitzats són els inhibidors de la recaptació de serotonina.
L’entrenament cal que es faci amb l’anomenada modificació de comportament. La tècnica bàsica per tenir un control més gran sobre l’ejaculació és la que s’anomena d’aturada y arrancada (stop-start). Per dur-la a terme, és important que l’individu prengui consciència del seu nivell d’excitació, per identificar les sensacions d’abans de l’orgasme i poder detenir l’estimulació sexual abans que aquest es produeixi. Aleshores s’atura l’estimulació fins que desapareix la “urgència ejaculatòria”. Passat aquest interval, es torna a estimular el penis fins a arribar una altra vegada fins a les sensacions d’abans d’ejacular i es torna a parar. En la quarta ocasió en la qual es reinicia l’estímul, es permet l’ejaculació. Cal seguir uns passos que comencen per l’estimulació manual del penis i acaben amb el coit. La parella del pacient normalment s’integra en aquests exercicis des del començament. Durant tot l’aprenentatge cal que es tinguin en compte els punts següents:
- és fàcil, sobretot al començament, que s’avisi massa aviat o dmassa tard; és qüestió d’entrenament;
- és normal que durant l’aturada de l’estímul hi hagi una pèrdua d’erecció; això no ha de ser viscut amb ansietat ni s’ha d’intentar forçar la recuperació ràpida de l’erecció;
- es canvia d’un pas al següent quan s’ha aconseguit un control raonable amb l’anterior, la qual cosa significa poder mantenir l’estímul un període de temps sense necessitat d’aturada;
- és important que l’home, abans o després de les sessions, faci atenció especialment a la seva parella, ja que és fàcil que aquesta se senti “utilitzada” durant la teràpia;
- cal no oblidar que el procés és un aprenentatge, i per això no poden esperar-se resultats a les dues setmanes d’exercicis. La rapidesa de la millora dependrà de la constància i la freqüència amb què s’apliqui la tècnica;
- una vegada assolit el control ejaculatori adequat, cal que es mantinguin certs “ajustaments” durant les relacions sexuals. Cal no oblidar que la rapidesa ejaculatòria és una característica biològica de cada individu i per tant, si s’abandona el manteniment de cert control, l’aprenentatge es perd i es torna als nivells d’abans del tractament.
Bibliografia:
- Farré Martí JM (coord.) y cols. en Soler Insa PA y Gascón J., Disfunción sexual no orgánica. RTM-III, Recomendaciones terapéuticas en los trastornos mentales. Ars Medica. 3ª ed, 2005.
- Masters WH, Johnson VE. Human sexual response. Boston: Little Brown, 1966.
- Waldinger MD, Quinn P, Dilleen M, Mundayat R, Schweitzer DH, Boolell M (2005). A multinational population survey of intravaginal ejaculation latency time. “The journal of sexual medicine” 2 (4): 492-497.
Documento adjunto:
ejculació precoç CAT.pdf
(
